dilluns, 25 d’octubre de 2010

La bicicleta de Joana Raspall, poesia de la setmana

LA BICICLETA
Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou.

 Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:

M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!

- Mira quines rodes
té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!
No et pots comparar!
                         Joana Raspall

3 comentaris:

Angels ha dit...

LA POESIA QUE ESTEU TREBALLANT M'AGRADA MOLT.

VEstrada ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
VEstrada ha dit...

A nosaltres també ens ha agradat. Estem aprenent-la de memòria per a dir-la en el recital de poesia que farem el divendres 26 de novembre en homenatge a Joana Raspall el segon cicle al gimnàs.