dissabte, 27 de març de 2010

Mira d'endevinar de quina cosa s'esta parlant.

Mira a veure si saps de quina cosa s'està parlant en aquest poema i contesta al final fent clic a la paraula contesta.
Agafem!

 A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.

Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi què més se m’endona,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.

-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca.

            De Núria Freixa i Doménech

                   CONTESTA